“Pensar que col•labores perquè la vida d'altres funcioni una mica millor és totalment gratificant”
Marie Regueiro Hernández, madrilenya de 45 anys, és voluntària des de fa quatre anys a Cartagena. Treballa en un bufet d'advocats, però va estudiar Pediatria i Psicologia Infantil, per la qual cosa se sent còmoda treballant amb la infància i el jovent.
Com vas entrar a la Creu Roja? Iñaki, el meu fill, es va apuntar a un curs per fer Socorrisme i ja que s'apuntava ell, doncs vaig començar jo.
Quines activitats ha desenvolupat com a voluntària? Acolliments Familiar. Quan em vaig apuntar com a voluntària em van oferir una pila de possibilitats; no tenia ni idea que la Creu Roja s'ocupava de visitar presos, o del suport emocional de les prostitutes, per exemple. Però la veritat és que em sento molt més capaç de tractar amb els nois.
I en el seu temps lliure, quines són les seves aficions? M'encanta disposar de temps per no fer res, és a dir, per passejar amb el meu gos per la platja, llegir, fer ioga, aprendre alguna cosa diferent... No m'agrada tenir la sensació d'estar estancada, ni a la feina, ni en la vida.
Què li reporta el voluntariat? Com deia, la sensació de no sentir-te com un moble instal•lat en la vida. Ets part activa de la societat, i pensar que col•labores perquè la vida d'altres funcioni una mica millor és totalment gratificant. El meu treball remunerat és súper absorbent i molt complicat, i molts dies, mentre els meus companys necessiten anar-se'n a prendre una cervesa per a esbargir-se i oblidar-se del treball, a mi em relaxa molt més estar amb els nens o trucar-los i parlar una estona amb ells.
Com compagina la seva vida quotidiana amb el voluntariat? Amb moltes ganes, i principalment volent. Tots podem treure una estona per a allò que realment volem.
Què li agradaria fer que no ha fet com a voluntària? Doncs francament, no m'ho he plantejat. Però crec que m'agradaria molt alguna cosa de Protecció Civil o anar-me'n a algun lloc amb problemàtica pura i dura, com Vietnam, la Índia, etc.
Utopia o realitat? Crec que, per edat, utopia.
Si fos presidenta, per on començaria? Per conèixer el meu poble: els seus problemes, les seves necessitats, les seves idees, les seves barreres, els seus desitjos... Els presidents només s'acosten al poble en període electoral, i en aquell moment tot és molt irreal. Aquesta no és la forma de conèixer ningú: ni ells a nosaltres, ni nosaltres a ells.
Acabi la frase: "La Creu Roja és l'organització..." en la que la preocupació pels altres arriba més lluny.
Esculli un dels Principis Humanitaris. Et refereixes a Neutralitat, Humanitat, Voluntariat.... Si és algun d'aquests set, em quedo amb Humanitat i Voluntariat.
|
